Uns dies després de rebre la mala notícia de que Vent havia mort electrocutat en una torre elèctrica del terme municipal d’Amposta, us volem compartir la seva història. És la història d’un mascle d’àguila cuabarrada (Aquila fasciata) que vam començar a seguir l’any 2001, a la serra del Boix-Cardó, comarca del Baix Ebre, al sud de Catalunya
Vent l'any 2006 (Toni Borau)
Vent ens ha donat, al llarg de tots aquests anys, tant alegries com penes, i ha estat molt especial per nosaltres principalment perquè és l’àguila cuabarrada més longeva que l’ICRA ha estudiat en aquests 32 anys de seguiment de l’espècie. De fet és la més longeva de la que en tenim coneixement. A més a més, va ser a través d’aquest individu i de les parelles amb qui ha compartit el territori que un dels nostres membres, va iniciar el llarg aprenentatge i continu descobriment que representa aquesta captivadora espècie, emblema de les nostres serralades mediterrànies.
Vent, mascle d'àguila cuabarrada, a punt de ser alliberat (Claudi Baiges)
2001: els inicis del seguiment
La història de Vent comença l’any 2001 quan va ser vist per primer cop en el seu territori. En aquell moment ja presentava el plomatge perfecte d’adult i, per tant, tenia com a mínim 5 anys. El 2006 Vent i la seva parella Boira van ser capturats, anellats i equipats amb un emissor VHF. D’aquesta manera vam començar a fer radioseguiment convencional per tal de conèixer el seu espai vital. Aquest seguiment ens va permetre avaluar possibles amenaces i impactes negatius, al mateix temps que promoure les correccions pertinents.
Vent i Boira copulant (Toni Borau)
Vent i Boira van formar una parella estable i, d’entre totes les parelles de les serralades tarragonines que seguim, va ser una de les més productives, amb una xifra mitjana d’1,75 polls/any (21 polls criats en 12 anys). Els emissors van deixar d’emetre el 2009, però el seguiment anual de reproducció i control de mortalitat es va seguir realitzant.
2019: mort de Boira i problemes amb Vent
Tretze anys de seguiment després, en iniciar-se la temporada de reproducció del 2019, es va detectar que alguna cosa succeïa a la parella, ja que no s’observava cap dels individus pel sector de cria i la parella tampoc tenia cap dels seus nius arranjats. Després de diverses jornades de recerca, vam localitzar dos cuabarrades aturades en un turó i vam observar que Boira havia estat substituïda per una femella subadulta, a la qual vam anomenar Mola. No vam conèixer la causa de la seva desaparició. L’any que va desaparèixer, al 2019, la Boira hagués complert 16 anys
Vent i Mola (Claudi Baiges)
Uns mesos més tard, a mitjans d’agost d’aquell mateix 2019, la policia local de Deltebre va rescatar una àguila cuabarrada que baixava flotant pel canal de l’esquerra de l’Ebre. Inicialment, va ser traslladada al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Canal Vell, al Parc Natural del Delta de l’Ebre. Allà se li va fer una primera inspecció i es va veure que portava una anella, amb la lectura de la qual es va poder determinar que es tractava de Vent. També es va observar que havia sofert una electrocució abans de caure al canal. Afortunadament estava viu. Al no comptar amb equips especialitzats per tractar aquesta problemàtica el Cos d’Agents Rurals el van traslladar fins al CRFS de Vallcalent, que compta amb equips més especialitzats. Allà se li va aplicar un tractament pioner i innovador amb làser per guarir les lesions vasculars (mort dels teixits) produïdes per les electrocucions. El làser havia estat paradoxalment, finançat per Endesa dos anys abans.
Molts pocs rapinyaires després d’una electrocució com la que va sofrir Vent, poden tornar a viure en estat salvatge. No obstant això, el 15 d’octubre, després de dos mesos de recuperació lluny del seu hàbitat al CRFS de Vallcalent i amb 24 anys d'edat (com a mínim), Vent es va recuperar. Gràcies a l’admirable feina feta per l’equip del centre, podia tornar a volar i portar una vida en estat salvatge. Dins el marc del projecte de AquilaLife de GREFA col·laborant conjuntament amb l’ICRA, ENDESA va subministrar un emissor i Vent va ser equipat amb un dispositiu GPS/GMS per tal de controlar els seus moviments, la qual cosa va ajudar-nos a conèixer la seva localització en tot moment i estudiar el seu comportament. Vent va ser retornat al seu territori, tot i saber que des de feia pocs dies el seu espai ja havia estat ocupat per un altre mascle adult imperfecte de 4 anys. Es va decidir alliberar-lo en un extrem del seu territori per minimitzar els enfrontaments entre els dos mascles. Vent va ser finalment alliberat i vam tenir l’alegria i la tranquil·litat de tornar a observar-lo fent un vol de reconeixement pel territori.
L’endemà, però, vam observar que el dispositiu GPS de Vent portava quatre hores en un mateix punt. Immediatament vam iniciar una recerca per la zona dels darrers punts i ja al caure la nit, vam localitzar a Vent i al nou mascle enmig d’un camp d’oliveres. Les dos cuabarrades estaven a terra enganxades l’una a l’altra per les potes i no es van separar malgrat la nostra arribada. Ràpidament, vam alliberar les urpes de les àguiles i, després de trobar evidències de que s’havien ferit mútuament, es va decidir muntar un dispositiu conjunt amb Agents del CAR per transportar els animals al CRFS de Vallcalent aquella mateixa nit. Una primera inspecció veterinària va observar que les lesions eren de caràcter lleu.
Vent i el mascle imperfecte enganxats
L’endemà es va comprovar que els dos animals estaven en condicions òptimes per al vol. Així que es va decidir alliberar a Vent al seu territori, ja que al ser un animal d’edat avançada li costaria més adaptar-se a un lloc desconegut i en el seu territori tenia més possibilitats de sobreviure. Pel contrari, el mascle nou, que era més jove i havia finalitzat recentment l’etapa de dispersió, tindria una adaptació mes fàcil en un nou territori. Per evitar que entrés un altre mascle al territori de Vent el mateix matí va ser transportat al seu territori i alliberat. De seguida va emprendre el vol i es va aturar en un pi d’un petit bosc de la vessant situada enfront del punt d’alliberament. Va estar aturat una estona, i al sortir volant vam tenir la sorpresa de veure’l entrar a un lloc d’on, tot seguit, en van sortir dos àguiles... Sorpresa! Era Mola. Va sorprendre’ns la casualitat que just en el lloc d’alliberament de Vent es trobés també Mola. Totes dos van volar en direcció a la cinglera de cria.
A la última hora de la tarda vam voler veure si podíem observar la parella i la vam localitzar en un dels seus ajocadors habituals. Després de més de dos mesos separades, la parella tornava a passar junta la nit al seu territori, a la serra litoral de Boix-Cardó. Vent i Mola van poder seguir envolant polls amb èxit en les següents campanyes fins l’any passat.
